Swing is in the Air
SI T'AGRADA
EL JAZZ
T'AGRADARÀ BALLAR-LO!
Escola de balls de swing de Tarragona
BALLS QUE TREBALLEM A L'ESCOLA
Lindy Hop
El lindy hop és un estil de ball per parelles amb música swing que alguns negres estadounidencs van popularitzar a Nova York cap als anys 1920, com a una derivació del xarleston. Ràpidament es va estendre els Estats Units durant els anys 1930 i, més tard, a d’altres països convertint-se en el ball popular de tota una nació com la americana.
El lindy hop es balla en principi i clàssicament per parelles. En qualsevol cas, el pas bàsic del lindy hop és de vuit temps, té accent rítmic o swing i està definit a partir d’un patró bàsic de whip. El centre de gravetat dels ballarins es situa per sota del de la posició normal d’estar dempeus, no només perquè els genolls estan doblegats, cosa habitual a balls i danses, sinó perquè el tronc també està lleugerament inclinat cap endavant. El ballarí o parella de ballarins giren sobre un eix imaginari central que roman fix al mateix lloc. Tanmateix, en algunes coreografies de diverses parelles per al públic és possible forçar algun desplaçament.
En definitiva, és un ball en parella molt divertit i enèrgic. Les classes es plantegem com un llenguatge a aprendre pels dos membres de la parella, que els permetrà ballar amb qualsevol altra persona que també balli. Energia en moviment en tot moment al ritme sincopat de la música. Apte per a totes les edats!
Què és el que ballem?
Dintre els balls de swing hi ha molt tipus i subtipus de ball. Es podria dir que tots ells, però, són originaris dela comunitat afroamericana dels EEUU de principis de segle passat. La música que s'hi adiu és sobretot jazz (swing), blues (també boogie woogie), ragtime, charlestone, etc.
Us presentem les disciplines que ensenyem a la esola, i sobretot alguns exemples visuals que sempre són molt més útils que qualsevol definició.
Jazz Steps / Charleston
Són bàsicament variacions de Charlestone, un ball que es balla sense parella.
El xarleston és una dansa negra estatunidenca procedent del foxtrot i el ragtime que neix als Estats Units el 1923 i que pren el nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud).Arriba a Europa després de la Primera Guerra Mundial a través de París i de la Révue Nègre de Joséphine Baker (1925), i és moda a França entre 1925 i 1927.El seu estil dinàmic, espectacular i divertit s’identifica amb “Els feliços anys vint” i constitueix un autèntic impacte en el ball de societat del moment per la coordinació dels passos, les rotacions, les flexions i les extensions de genolls.Les combinacions més típiques són el pas encreuat o xarleston, el balanceig, la marxa (oberta, creuada o en ziga-zaga, endavant o alterna), els girs, les encreuades de mans i de braços sobre els genolls, i els quicks que acompanyen les rotacions de peus.Perfecte per ballar sense parella, molt útil per millorar el teu lindy hop i la teva coordinació corporal. Ritmes més aviat ràpids per brincar al rime de jazz.
Blues Dance
Blues Dance és el terme que s’usa a la actualitat per descriure una família de balls caracteritzats pel seu tempo lent, estil sensual i profunda connexió amb la parella.
Basat en el blues més clàssic, els ballarins són permeables a les influencies actuals que poden venir sobretot de balls con el Lindy Hop, el tango o inclús la dança més clàssica. El objectiu d'aquests és expressar-se si mateixos de la forma que més els convingui. Molt cops, més que el pas en si, el més important és sobretot (dintre la dificultat de resumir un estil tant obert o flexible):
-
Connexió amb la parella (i el terra)
-
Connexió amb la música
-
Creativitat
El que es busca és alliberar els sentits per poder ser un mateix i buscar la connexió molt estreta i profunda per tal de que les dues persones aconsegueixin ballar JUNTES la música que senten. És important entendre la figura del ballarí de blues com una mera interpretació personal de la música que sona, i no pas una consecució de passos. Si és possible aconseguir aquest nivell de connexió, el que es busca un estil fluid i en constant moviment; al mateix nivell d’energia que ens proporcioni la música.
La majoria de balladors que gaudeixen dels ritmes lents i fluids del Blues queden encisats pels moments de gran intensitat que experimenten, tan amb la música com amb la parella. Algun d’ells diu que és la experiència més pròxima a estar interpretant la música amb un instrument a d’alt de l’escenari. Molts cops, sobretot amb les cançons més lentes, un pot adonar-se com les sensacions més intenses es poden aconseguir amb els moviments més subtils, i un cop això és experimentat; el blues dance es transforma en una addicció.
Shag
El Collegiate Shag és un ball que va evolucionar a partir del Charleston. Es creu que va ser originat al sud dels EUA i es va fer popular a les dècades dels anys vint i trenta entre els estudiants universitaris.
El Collegiate Shag es balla normalment usant patró bàsic de sis temps. Pot ballar tant en posicions tancades com obertes i sol utilitzar-se amb els temes de swing més ràpids. Els seus passos consisteixen bàsicament en petits salts que es reconeixen de seguida per la particular oscil·lació dels peus cap enrere i cap als costats. El Collegiate Shag va ser tan popular a finals dels anys trenta.
El Collegiate Shag és un ball molt aeròbic, enèrgic i divertit, la popularitat va experimentar un ressorgiment en els anys noranta i és molt apreciat entre molts ballarins de swing de l'actualitat. Si alguna vegada has vist dibuixos animats on uns ballarins uneixen les seves galtes i els seus torsos prement l'un contra l'altre, mentre que els seus peus es mouen veloçment sota ells, aquest és l'estil de ball anomenat Col·legia't Shag.
Balboa
El Balboa és un estil de ball que permet ballar còmodament amb ritmes de swing molt ràpids sense ocupar excessiu espai a la pista. El bàsic del Balboa utilitza uns moviments de peus, curts, ràpids i atractius, que gairebé sense elevar-se del terra creen la impressió general d'un moviment que flueix amb lleugeresa, òptim per temes de swing molt ràpids.
La tradició sosté que el Balboa es va desenvolupar inicialment al sud de Califòrnia durant la dècada dels anys trenta, com a resultat de les pistes saturades de gent del saló Revendezvous Ballroom a l'illa de Balboa, a la platja de Newport. Mitjans anys trenta no era inusual que les grans sales de ball organitzessin esdeveniments per a més de tres mil persones. A mesura que les sales s'omplien de més i més gent, balls com el Charleston i el Lindy Hop es van tornar impracticables; algunes sales van arribar a establir normes que prohibien els passos d'obertura per evitar lesions.
Durant els anys trenta i quaranta, el Balboa era molt popular al llarg de tota la costa oest dels EUA. Originalment es ballava en posició tancada, tot i que també es van desenvolupar patrons i passos en posicions obertes.